“Vine a les nou”, em vas dir.
Vaig arribar a les deu,
vaig fer el camí a peu
i a la foscor de la nit..
.
.
Tu no hi eras al teu llit,
no et vaig trobar a cap lloc...
Vaig mirá per tot arreu...
A la llar no hi havia foc,
no vaig poder dir: ¡Ja hi soc!
i em va fer molt mal el cap..
..
I de Deu, que tot ho sap
em va arribar fonda veu
que ¡ hojuro... era de Deu!:
.
¡Noi... no siguis tan badoc
ni fasis més el macac,
que tot lo que hi ha... no es teu!
.
O Xan
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario